COL·LECCIONISME

El fet de practicar el col·leccionisme, sentir-se col·leccionista respon a una manera de ser gairebé shakespeariana: hom se sent posseït per uns impulsos que et menen a fer-te propi allò que els altres tenen prou de concebre com un simple plaer visual, tàctil,transitori, que els esdevé suficient. Des de ben jove Abelló patia d’aquesta especificitat golosa d’objectes; sempre va desitjat tenir entorn seu imatges i/o objectes que li aportessin provocacions formals. Altres col·leccionistes obeeixen de ben segur a altres tipus d’apetències, goigs i plaers, però a tots els caracteritza la possessió real i efectiva d’allò desitjat, que amb egoisme retenen sota el sobrenom social de col·leccionisme. Aquest desig de possessió - de formes en el cas de l’Abelló – ha facilitat que a la seva col·lecció gairebé sigui possible d’establir una història de l’art català de la segona meitat del segle XX. A la col·lecció Abelló trobem, no només els grans noms que suren ara, sinó també aquells que han mantingut un determinat prestigi estètic social en uns moment de la seva realitat viscuda. Però també hi ha aquells altres que, més prompte o més tard, poden assolir el prestigi d’artista representatiu de la seva circumstància i temps cultural per les obres que realitzaren.

Ens trobem davant d’un fons d’art plàstic amplíssim que sempre i a cada moment pot donat satisfacció a qui hi acudeixi per saber què va passar o qui treballava aquella ocasió i en aquella circumstància determinada. Abelló ho sabia i per això no va voler mai rompre la unitat de la seva col·lecció, que havia establert a l’atzar de les condicions del mercat, de les necessitats o dels desitjos. Però, sempre amatent a que el que adquirís o d’allò de què es possessionés responia al seu temps, i a ell, personalment, l’ajudava a trobar respostes a les seves inquietuds personals. Sense que ell volgués mai assemblar-se a ningú, encara que acceptava les coincidències amb les que es topés en el fer i treball. Aquesta és la seva col·lecció i el que la justifica. Cal preservar-la perquè així tingui el sentit pregon que la fa comprensible.

Arnau Puig. Crític d’art i filòsof